Com diria un exprofesor meu a la universitat, el Dr. Jaume Sistach, "depen".
I és que força cops ens pregunten quin tipus de tap és millor per embotellar un vi, i la resposta a aquesta pregunta està molt lligada al tipus de vi que s'embotella i a les expectatives d'envelliment i d'evolució del mateix.
Peça de suro natural de Cassà de la Selva.
És veritat que per vins de consum immediat, no cal utilitzar un tap tant car com podria ser un tap de suro natural de qualitat flor, potser amb un colmatat, un tap de silicona, de rosca o d'un suro de menys qualitat.
En mercats com el britànic està plenament acceptat el tap de rosca, de fàcil apertura i ideal per vins de consum ràpid i de menys evolució, tot i que també podem trobar-lo en Rieslings del Rheingau, als que no podem negar que sons vins de llarga vda, però aquest fet està més lligat a la seva acidesa i no a la transferència d'oxigen a través del tap.
El tap de silicona s'ha anat imposant els darrers anys en vins de moda i de curta vida, per preu, entre altres raons, a part que a l'igual que el de rosca, no tenim els problemes típics de TCA que és un dels aspectes a tenir en compte en el suro.
També tenim el tap de vidre, força elegant i que trobem en molts vins del Rheingau i Italians, i que també elimina aquest problema del TCA.
Per grans vins que vulguin una evolució en ampolla, el tap de suro natural continua essent l'opció més triada, ala vegada que si parlem de bons taps, també és la més cara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada