Bé, subut és que aquest any, m'he trobat sòl davant el perill.
Aquesta és una de les aventures que he viscut, i de les que ara ric, però que en aquell moment, no va fer-me gens de gràcia.
Arribava de Barcelona, amb el pare, que ja podia venir cap al poble, i com no?, varem anar al celler a veure com estaven les tines, que pel matí havia deixat. Tenia dues d'elles amb el fred posat, i vaig passar a fer el control rutinari de temperatura, començant per la que anava més endarrerida, i que no tenia fred.
Miro el barret, i la temperatura era de 39 graus, cosa que ja em va escamar, però al mirar la temperatura del most, els ulls van surtir-se'm de les òrbites, i una suor freda va recorre la meva esquena. 37 graus!!!!!
No pot ser!!!! Vaig agafar les gues plaques de fred i vaig posarles dins aquesta tina, ja veia com se n'anaven a fer punyetes 1800 kgs de verema.
Passats uns minus ho torno a mirar, i .... 38 graus!!!! La meva desesperació era total, com podia ser? Jo tocava la tina i no em semblava que estés a aquestes temperatures, i el meu pare nomès deia que estés tranquil, però, com podia tranquilitzar-me en aquella situació.
Va ser en aquell moment quean varem veure la llum. I si era que el termàmetre estava espatllat? Verem verificar-lo amb l'equip de fred, que marcava una temperatura, però el nostre amic continuava "en sus quinze", 37 graus.
UFFFFFFF!!!!
Varem anar a buscar un altre termòmetre i la temperatura del most era de 26 graus, i llavors corre a treure el fred, no sigui cas que ho paris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada